Quan feia coses no laborals, se li cobrava per paraula. Però ho feia menys avui dia: iSpyAI analitzava els seus textos i havia sentit que el seu veí jove una vegada va escriure un missatge a la seva estimada. Abans que l'adolescent pogués prémer Envia, alguns homes armats li van trencar la porta i el van colpejar fins a quedar inconscient. Ara camina amb coixesa i és cec d'un ull.

Tot i això, aterrar a GooBing era car. Joe va obrir la configuració de Wowser. Canviar un valor per defecte només costaria centaus. Va localitzar l'opció de la Pàgina d'inici i la va canviar a justlikefood4u.com. Calia fer una compra en cada visita (RA0888), però Joe vivia d'això de totes maneres.

Va fer clic a Desa.

Una alerta va parpellejar a la pantalla. Lletres amenaçadores sobre un fons vermell:

S'HA DETECTAT UNA INFRACCIÓ DE LA RA0101. QUEDEU-VOS A LES INSTAL·LACIONS.
ELS AGENTS L'AJUDARAN EN BREU.

Hi hagué un cop fort a la porta. 🚨

KDE us manté al control del programari, donant-vos l'opció i la privadesa que necessiteu per navegar amb seguretat pel món digital. Feu una donació perquè puguem continuar produint les eines que necessiteu i gaudiu.

Una mà semblant a una urpa, la seva carn rosegada exposant ossos grisos, entrava per l'esquerda i tentinejava cercant la balda. L'home musculós amb una granota de treball li va clavar un cop amb un arrissador, i tota la mà es va desprendre pel canell. Va començar a moure's de manera erràtica, com una aranya cega i presa del pànic. La dona de la clau anglesa hi va caure al damunt amb força amb les seves botes militars. La mà va patir espasmes i sacsejades, les falanges es van esquerdar i, finalment, va quedar immòbil.

Els zombis no ho van intentar de nou, i en el seu lloc van intensificar l'intent de treure la porta del seu marc.

I després tot... es va aturar. La porta va deixar de moure's, van cessar els murmuris inarticulats. Els supervivents, amb les seves armes ineficaces encara a les seves mans, van sentir com el so arrossegat i barrejat de passos dels morts vivents retrocedia pel passadís.

«Què ha passat?», va preguntar la senyora que sostenia la clau anglesa. «Per què marxen?»

«Puc contestar això», va dir la noia. Encara estava picant al seu telèfon, però ara més lentament. «Acabo de publicar que KDE acceptava peticions de fusió amb IA codificades amb vibracions en els seus projectes.»

«Però no ho fan», va dir la dona.

La noia va fer un gest cap a la porta i als dimonis necròfags que es retiraven més enllà: «No els importa».

«Monstre!» va murmurar el noi musculós amb granota. «Aquestes persones són tan fot—..." 🧟

No tinc res per aquest. Suposo que feu una donació per si… els zombis?

«Qui som nosaltres?», va preguntar, tractant de simular una confiança que no sentia.

«Què?»

«Vas dir 'ho anomenem'. Per a qui treballes? Microsoft? Apple?…»

Va fer una pausa d'un segon.

«No. Som… facilitadors.»

Va obrir una cortina i es va trobar mirant cap avall a una sala de conferències des del darrere d'un mirall unidireccional. El seu acompanyant va encendre un interruptor i el so de la reunió va ressonar amb estrèpit a través d'un altaveu metàl·lic.

La multitud era tota d'executius. Tots homes. Va reconèixer un orador principal, un ministre, diversos eurodiputats que havien estat en un comitè, el sotssecretari per a la digitalització del govern de Luxemburg… Un representant exaltava les virtuts d'algun producte de treball en grup, «Ara amb més IA!»

Al centre de la sala, hi havia un espai buit i s'havia erigit un altar de fusta tosca. Al pedestal hi havia una figura grotesca, amb la cara d'un porc vermell i un tors humà i braços. Quatre braços. Per sota de la cintura, el cos es convertia en una garbuix confús de tentacles fangosos negres i verds.

L'Amy va saltar: la cara de la figura es deformava, el cap girant, examinant la sala, els seus tentacles cargolant-se. La cosa no era una estàtua, sinó un ésser viu.

«QUÈ ÉS AIXÒ!»

«Si us plau! No cal cridar. Aquest és Yerieg. Resulta que un grup de pastors de iacs són els que han encertat el tema del regne de l'esperit. Qui ho hauria pensat, oi?

Ell li va tocar lleugerament el braç: «Però encara no has vist res. Mira.»

El monstre va fustigar a tort i dret amb un dels seus tentacles. El va embolicar al voltant del coll d'un dels assistents i el va estrènyer. La punta va entrar a la boca de l'home. Esglaiats, els ulls de l'home primer van sobresortir i després es van envidrar mentre va començar a xuclar l'apèndix. El monstre va mirar maliciosament i la seva llengua negra va centellejar sobre les seves dents afilades.

L'Amy es va adonar que la criatura havia atrapat altres persones d'una manera similar. La majoria dels membres de l'audiència ja bevien amb golafreria i estupor qualsevol cosa que la bèstia vil exsudés.

«No estem segurs de què és això», va dir el facilitador. «L'anomenem ‘sopa de la mort‘. Una eufòria brutal. Literalment. Espera! On vas?»

L'Amy va sortir trontollant de l'habitació. En el passatge desert a l'exterior, va tenir una arcada, doblegada per la meitat, mentre sentia que el món feia tentines i la boca se li omplia de saliva.

«Estàs bé?» El facilitador estava al seu costat. Li va donar un copet a l'esquena.

Es va sobresaltar i s'allunyà del seu contacte. Va respirar profundament intentant controlar les nàusees. Una vegada. Dues vegades.

«Tu… has invocat un dimoni per assegurar els teus contractes amb les administracions públiques?»

«Un déu de la mort», va corregir el del vestit. «O potser EL déu de la mort. Encara no hi ha un veredicte sobre això.»

«Estàs boig!»

Es va mirar les ungles i feu un soroll de desaprovació, decebut. Ja ho havia sentit abans.

«No. Només soc pràctic», va contestar. «Els nostres clients s'estaven posant nerviosos amb tots els grups de pressió i els suborns. La mala publicitat quan els van enxampar, les multes… tot el que els posava en posicions de negociació més febles. Tot això de la sobirania també ha fet les coses més difícils.»

Va sacsejar el cap amb desaprovació.

«Però això?», va sacsejar el dit polze cap a la porta. «Podem fer això sense cap problema. Ni tan sols és tècnicament il·legal.»

«No pots… No pot ser.»

«Els nostres clients ens van demanar que penséssim de manera no convencional, sense males idees, etc.» Va arronsar les espatlles.

«Per què m'ho expliques?»

«Traiem-nos de sobre l'obvi: ningú no et creurà, així que, per què no? Em moria de ganes de dir-ho a algú, i tant se valia si ho feia o no. A més, » va dir, assenyalant-la amb el dit. «ja t'ho he dit: ets bona en el que fas. Em dol veure com malgastes el teu talent en una causa que no pots guanyar.»

«Però tu tampoc guanyaràs. No pots guanyar. Ets… Sou uns adoradors del diable literalment!»

«Perdona'm, però no has vist la deïtat de la mort mongola que dispensa drogues, no és un dimoni ni un diable, que hi ha allí dins? És el primer de molts. Qui ho sap…» Ell mateix es va corregir: «La bondat sap quin poder ens donarà el següent que invoquem. Tenim el control sobre la capsa de Pandora.»

«La importància de la capsa de Pandora és que ha alliberat tots els mals al món. Que els humans són irresponsables i no poden controlar-ho.»

Va deixar de banda les seves objeccions.

«El mal d'un home és l'oportunitat d'un altre. Amb aquest tipus de poder, qui podria superar-nos?»

«Contra el mal? La gent! La voluntat del poble!»

«Aquesta és la voluntat del poble», va dir amb bruscament, assentint el cap en direcció a la porta. «Vosaltres heu escollit aquestes persones. Escolliu els mateixos paios una vegada i una altra. Et pensaries que, a hores d'ara, ja t'hauries adonat que hi havia alguna cosa que no estava bé amb ells.»

Va respirar profundament. Després d'un silenci va aixecar les mans en un gest conciliador.

«Mira», va dir amb to seré. «Suposo que apreciaràs la visió que he compartit amb tu avui. I si alguna vegada decideixes unir-te al bàndol guanyador…» Li va posar una targeta en la seva mà entumida.

Es va redreçar i va fer un pas enrere. Es va estrènyer el nus de la corbata, i mirant fixament a la dona, que estava astorada, va separar el polze i l'índex i va dibuixar un semicercle sobre el cor.

«Fins a la pròxima vegada», va dir suaument. «Lloat Yerieg»

Es va girar i es va allunyar, cap al còctel per fer contactes posterior a l'esdeveniment, perdent-se en la multitud d'altres assistents vestits de manera semblant.

KDE està treballant per a fer del programari lliure el programari predeterminat que s'utilitza en les administracions públiques. Feu una donació perquè puguem desenvolupar els recursos que necessitem per convèncer els polítics i funcionaris (o almenys els que encara no estan esclavitzats per Yerieg) que aquesta és la manera correcta d'actuar.